Dret d'Alemanya

	Legislació
	Jurisprudència
	Altres webs d'interès

	On trobar legislació		Com citar una llei
	Sistema legal i lleis bàsiques		Publicacions sobre l'activitat del Parlament

SISTEMA LEGAL I LLEIS BÀSIQUES

Sistema legal

La Constitució alemanya estableix els principis estructurals de l'Estat i la seva estructura orgànica fonamental (va ésser aprovada el 1949 i des de llavors a sofert un munt de modificacions). Així estableix que Alemanya és una República -al seu front com a cap d'Estat en situa el Bundespräsident- i un Estat democràtic, federal, de dret i social; principis d'on directament es deriva el reconeixement dels drets i llibertats fonamentals de la persona, de la soberania popular, de la responsabilitat del Govern, del sotmetiment de l'Administració a la llei, de la independència judicial, del pluralisme polític, i dintre d'aquest, el de la igualtat de drets per a tots els partits polítics, amb el dret a una formació constitucional i a l'exercici de l'oposició.

L'Estat federal alemany, des de la reunificació del 3 d'octubre de 1990, està integrat per 16 regions (Länder). L'Estat central i les regions es distribueixen les funcions legislatives i executives. Cal destacar la participació de les regions en l'elaboració i aprovació de les lleis i reglaments estatals, mitjançant la seva representació a la Cambra Alta alemanya (Bundesrat), que està configurada com a cambra territorial; i l'atorgament per part de la Constitució de la competència d'execució de les lleis estatals a les regions, excepte per a matèries concretes (com la defensa, les relacions exteriors,entre d'altres) Els municipis, d'altrabanda, tot i gaudir d'autonomia administrativa reconeguda constitucionalment, depenen de les seves respectives regions, les quals aproven el seu règim jurídic i estableixen els seus límits; tant les regions com l'Estat central atribueixen funcions i recursos financers als municipis.

El poder legislatiu de la Federació correspon al Parlament, tot i que també pot autoritzar el Govern a aprovar normes amb rang de llei (Rechtsverordnungen). El Parlament alemany està format per dues cambres, el Bundestag, la cambra de representació popular, i el Bundesrat, que com ja hem mencionat anteriorment, és la cambra de representació territorial. A les diferents regions existeix normalment una única cambra legislativa que sol rebre el nom de Landtag.

Deutscher Bundestag La web de la cambra de representació popular alemanya ofereix informació sobre els òrgans i procediments legislatius a l'apartat Gremien-Übersicht; i a la versió anglesa als apartats Organization and working methods i The legislation of the Federation.

Bibliografia consultada

-AVENARIUS, Hermann, Die Rechtsordnung der Bundesrepublik Deutschland. Bonn: Bundeszentrale für politische Bildung, 1995.
-PÖTZSCH, Hermann, Die deutsche Demokratie. Bonn: Bundeszentrale für politische Bildung, 1995.

Lleis bàsiques

	Grundgesetz	1949	GG	Constitució
	Bürgerliches Gesetzbuch	1896	BGB	Codi civil
	Handelsgesetzbuch	1897	HGB	Codi de comerç
	Strafgesetzbuch	1998	StrGB	Codi penal
	Zivilprozessordnung	1877	ZPO	Llei de procediment civil
	Strafprozessordnung	1987	StPO	Llei de procediment penal
	Bundesverfassungs_ gerichtsgesetz	1993	BVerfGG	Llei de constitució del Tribunal Constitucional alemany

COM CITAR UNA LLEI

	Estructura de les lleis (possibles parts)
	Com citar el text íntegre d'una llei
	Com citar articles de lleis o unitats més petites

Estructura de les lleis (possibles parts)

Com citar el text íntegre d’una llei

Exemples:

Gründgesetz für die Bundesrepublik Deutschland vom 23. Mai 1949 (BGBl. S.1) (BGBl III 100-1)
Bürgerliches Gesetzbuch vom 18. August 1896 (RGBl. S. 195) (BGBl. III 400-2)
Handelsgesetzbuch vom 10. Mai 1897 (RGBl. S. 219) (BGBl. III 4100-1)
Gesetz über die Einreise und den Ausländern in Bundesgebiet (Ausländergesetz - AuslG) vom 9. Juli 1990 (BGBl. I 1354, 1356)

Com citar articles de lleis o unitats més petites

Exemples:

§399 AktG
§399 Abs. 1 AktG
§399 Abs. 1 Nr 4 AktG Exemple amb "nº de línia"
§2033 Abs. 1 S. 1 BGB Exemple amb "nº de frase"

PUBLICACIONS SOBRE L'ACTIVITAT DEL PARLAMENT

Heute im Bundestag - Tagesaktuell
Blickpunkt Bundestag - Forum der Demokratie

	On trobar jurisprudència
	Sistema judicial
	Com citar una sentència

SISTEMA JUDICIAL

L'organització judicial alemanya es configura segons les branques del dret (a diferència de la que havia existit a la República Democràtica Alemanya que seguia un criteri territorial). Així, les principals jurisdiccions són l'anomenada "jurisdicció ordinària" (integrada pels tribunals civils i penals), la jurisdicció pels assumptes administratius, la jurisdicció laboral, la social i la financera (existeixen, però, d'altres com la militar, la de patents...). Derivat del principi de federalisme la Constitució estableix la distribució de les jurisdiccions entre Estat central i regions.

Tribunals federals

A nivell federal com a òrgan constitucional existeix l'anomenat Bundesverfassungsgericht (abreujat BVerG) que, entre d'altres atribucions, és l'òrgan competent per controlar l'adequació de les lleis a la Constitució.

Com a òrgans jurisdiccionals pròpiament existeixen tot una sèrie de tribunals que representen la darrera instància dins les jurisdiccions específiques:

- Bundesgerichtshof (BGH) Tribunal federal civil i penal
- Bundesfinanzhof (BFH) Tribunal federal pels assumptes tributaris
- Bundesarbeitsgericht (BAG) Tribunal federal del treball
- Bundesverwaltungsgericht (BVerwG) Tribunal administratiu federal
- Bundessozialgericht (BSG) Tribunal federal pels assumptes socials

Tribunals regionals

A cada regió (Land) existeix un "Tribunal Constitucional": Verfassungsgericht.

Com a òrgans jurisdiccionals hi ha:

- Amtsgericht (AmtsG o (AG) Tribunals de primera instància
- Landgericht (LG) Tribunals de primera o segona instància

- Oberlandesgericht (OLG o nom abreujat ObLG) Tribunals de darrera instància a nivell regional

• Jurisdicció pels conflictes financers

- Finanzgericht (FG)

• Jurisdicció laboral

- Arbeitsgericht (ArbG) Tribunals de primera instància pels conflictes laborals
- Landesarbeitsgericht (LAG) Tribunals de segona instància per als conflictes laborals

• Jurisdicció contenciós-administrativa

- Verwaltungsgericht (VG) Tribunals de primera instància
- Oberverwaltungsgericht (OVG) Tribunals de segona instància
(A les regions de Baden-Württemberg, Bayern i Hessen s'anomena Verwaltungsgerichtshof)

• Jurisdicció pels conflictes socials

- Sozialgericht (SG) Tribunals de primera instància
- Landessozialgericht (LSG) Tribunals de segona instància

Bibliografia consultada

-AVENARIUS, Hermann, Die Rechtsordnung der Bundesrepublik Deutschland. Bonn: Bundeszentrale für politische Bildung, 1995.
-PÖTZSCH, Hermann, Die deutsche Demokratie. Bonn: Bundeszentrale für politische Bildung, 1995.

COM CITAR UNA SENTÈNCIA

Exemples:

. BVerfG, Urteil vom 12. Oktober 1989 (2 BvF 2/89)
. BGH, Beschluss vom 7. Juli 1992 (KVR 14/91)
. OLG Düsseldorf, Beschluss vom 17. September 1991 (19 W 4/91)

Les webs que es relacionen a continuació donen accés a legislació, jurisprudència alemanyes existents a la xarxa, a comentaris doctrinals, a les webs de revistes jurídiques, d'editorials, facultats de dret, associacions de professionals de l'àmbit, etc.

Die Düsseldorfer Virtuelle Bibliothek: Rechtswissenschaft (Heinrich-Heine-Universität Düsseldorf - Universitäts -und Landesbibliothek Düsseldorf) En aquesta pàgina hi ha un senzill llistat d'enllaços a recursos jurídics per Internet ben seleccionats, ordenats per tipologia i sovint acompanyats d'un breu resum del seu contingut. S'hi pot destacar, dins l'apartat "Juristische Internetportale / Linksammlungen - International", l'enllaç al CALL (Catalogue of annotated legal links), catàleg elaborat per la mateixa universitat i que permet cercar llocs web de temàtica jurídica d'arreu del món. De cada recurs s'hi indica l'idioma del contingut, la data en què el van analitzar, el tipus d'autoria que hi ha al darrera (universitat, persona física, organisme públic, entre d'altres), tipologia de la informació que s'hi pot trobar, i finalment, un resum del contingut.

Juristisches Internetprojekt Saarbrücken (Universität des Saarlandes) És segurament el portal jurídic acadèmic més ambiciós dels aquí seleccionats. Es preocupa per explorar les possibilitats que la informàtica pot oferir al dret, de tal manera que a més d'enllaços ben seleccionats inclou nombrosos projectes addicionals com la simulació d'una ciutat virtual amb normativa pròpia i jurisprudència com a eina d'aprenentatge del dret, estudis comparatius dels diferents sistemes d'ensenyament del dret a Alemanya, entre molts d'altres. D'especial interès és la secció "Link der Woche" on s'ofereix un resum molt complet del contingut de llocs webs determinats; també pot ser interessant la secció "Archiv" perquè s'hi poden consultar totes aquelles pàgines que han estat eliminades del seu propi portal. La informació es pot buscar o bé a partir de menús específics, o bé a través d'un índex o bé a través d'un cercador. Hi ha pàgines traduides al castellà, a l'anglès, al francès i a moltes altres llèngües.

Universitätsbibliothek Mannheim: Bereichsbibliothek Rechtswissenschaft: Auswahl rechtswissenschaftlicher Datenbanken im Internet Aquest lloc web inclou una gran selecció de recursos jurídics acompanyats d'un resum del seu contingut. Es poden consultar a partir d'un menú molt detallat temàtic o per tipus de format. En relació als altres llocs webs que hem seleccionat, aquest resulta especialment interessant per a la cerca d'obres de referència com diccionaris jurídics, diccionaris d'acrònims i d'abreviatures, entre d'altres (cal entrar dins l'apartat "Allgemeine Datenbestände mit Bezug zur Rechtswissenschaft"), i per a la cerca de revistes, tesis i altres documents de recerca electrònics (es troben dins l'apartat "Rechtswissenschaftliche elektronische Literatur")